Com la vida mateixa...

Un grup d'amics quaranta es troben per triar el lloc
on van a sopar tots junts. Finalment es posen d'acord en
sopar al restaurant del Cafè Central, perquè les cambreres són
guapes, porten minifaldilla i escots generosos.

Deu anys després, els mateixos amics, ja la cinquantena, es reuneixen de
nou per triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen
d'acord en sopar al restaurant del Cafè Central, perquè el menú
és molt bo i hi ha una magnífica carta de vins.

Deu anys després, els mateixos amics, ja sexagenaris, es reuneixen de
nou per triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen
d'acord en sopar al restaurant del Cafè Central, perquè és un
lloc tranquil, sense sorolls i té saló per a no fumadors.

Deu anys després, els mateixos amics, ja setentones, es reuneixen de
nou per triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen
d'acord en sopar al restaurant del Cafè Central, perquè el
restaurant té accés per a minusvàlids i fins i tot hi ha ascensor.

Deu anys després, els mateixos amics, ja octogenaris, es reuneixen de
nou per triar el restaurant on anar a sopar. Finalment es posen
d'acord en sopar al restaurant del Cafè Central, i tots
coincideixen que és una gran idea perquè mai han sopat allà.

Sí, riu-te, però vés acostumant .. L'important és seguir quedant