Halloween (contracció de All Hallows 'Eve,' Vespra de Tots Sants '), també conegut com Nit de bruixes o Dia de bruixes, és una festa d'origen celta que se celebra a la nit del 31 d'octubre, sobretot en països anglosaxons comoCanadá, Estats Units, Irlanda o el Regne Unit i, en menor mesura a la resta del món, incloses Llatinoamèrica i Espanya. Tot i ser països anglosaxons, a Austràlia i Nova Zelanda no s'observa tant com en els altres països.Les seves arrels estan vinculades amb la commemoració celta del Samhain i la festivitat cristiana del Dia de Tots Sants, celebrada pels catòlics l'1 de novembre. Es tracta en gran part d'un festeig secular, encara que alguns consideren que té un rerefons religiós. Els immigrants irlandesos van transmetre versions de la tradició a Amèrica del Nord durant Lagran fam irlandesa.El dia s'associa sovint amb els colors taronja, negre i morat i està fortament lligat al símbol de la jack-o'-lantern. Les activitats típiques de Halloween són el famós truc o tracte i les festes de disfresses, a més de les fogueres, la visita decasas encantades, les bromes, la lectura d'històries de por i el visionat de pel·lícules de terror.
Actualitat
Avui en dia, Halloween és una de les dates més importants del calendari festiu nord-americà i canadenc. Alguns països llatinoamericans, coneixent encara aquesta festivitat, tenen les seves pròpies tradicions i celebracions aquest mateix dia, encara que coincideixen quant al seu significat: la unió o extrema proximitat del món dels vius i el regne dels morts. A Europa són moltes les ciutats en què els joves han decidit importar la manera amb què els Estats Units concep Halloween celebrant amb festes i disfresses. Encara que en alguns llocs, com Anglaterra, la festa original ha arrelat de nou.El fet que aquesta festa hagi arribat fins als nostres dies és, en certa mesura, gràcies a l'enorme desplegament comercial i la publicitat engendrada en el cinema nord-americà. La imatge de nens nord-americans corrent per les fosques carrers disfressats de follets, fantasmes i dimonis, demanant dolços i llaminadures als habitants d'un fosc i tranquil barri, ha quedat gravada en la ment de moltes persones.En aquesta nit els esperits visitaven les cases dels seus familiars, i perquè els esperits no els pertorbessin els vilatans havien de posar una espelma a la finestra de casa per cada difunt que hi hagués en la família. Si hi havia una espelma en record de cada difunt els esperits no molestaven als seus familiars, si no era així els esperits els pertorbaven a la nit i els feien caure entre terribles malsons.
Truc o tracte
Originalment el truc o tracte (en anglès «Trick-or-treat») era una llegenda popular d'origen cèltic segons la qual no solament els esperits dels difunts eren lliures de vagar per la Terra la nit de Halloween, sinó tota classe d'ens procedents de tots els regnes espirituals. Entre ells n'hi havia un terriblement malèvol que deambulava per pobles i llogarets, anant de casa en casa demanant precisament «truc o tracte». La llegenda assegura que el millor era fer tracte, sense importar el cost que aquest tingués, doncs de no pactar amb aquest esperit (que rebria el nom de jack-o'-lantern, amb el qual es coneixen les tradicionals carabasses de Halloween) ell usaria els seus poders per fer «truc», que consistiria a maleir la casa i als seus habitants, donant-los tota mena d'infortunis i malediccions com emmalaltir a la família, matar al bestiar amb pestes o fins a cremar el propi habitatge. Com a protecció sorgir la idea de crear a les carabasses formes horribles, per així evitar trobar-se amb aquest espectre (i amb el temps, a causa de l'associació mental entre l'esperit i les carabasses [cita requerida], el nom d'aquest seria donat a elles , que és com són conegudes avui dia quan arriba aquesta festa).Realment, encara que s'ha generalitzat la traducció «truc» en castellà per l'anglès «trick» i «tracte» literalment per «treat», en el cas del «Trick-or-treating» no es tracta d'un truc pròpiament dit sinó més bé d'un ensurt o una broma pel que una traducció més exacta seria per exemple «ensurt o dolç» o «entremaliadura o dolç».En l'actualitat, els nens es disfressen per a l'ocasió i passegen pels carrers demanant dolços de porta en porta. Després de cridar a la porta els nens pronuncien la frase «truc o tracte», «truc o dolç» o «entremaliadura o dolç» (provinent de l'expressió anglesa trick or treat). Si els adults els donen caramels, diners o qualsevol altre tipus de recompensa, s'interpreta que han acceptat el tracte.A Mèxic hi ha una versió anomenada calaverita en què els nens pregunten Em dóna vostè el meu calaverita? en lloc de ¿Truc o Tracte? referint-se a un dolç amb forma de calavera.El recorregut infantil a la recerca de llaminadures probablement enllaci amb la tradició neerlandesa de la Festa de Sant Martí.
Llegenda
Narra una llegenda irlandesa que hi havia un murri de nom Jack, el Garrepa. El diable, a qui va arribar el rumor tan negra ànima, va acudir a comprovar si efectivament era un rival de semblant calibre. Disfressat com un home normal va acudir al poble d'aquest i es va posar a beure amb ell durant llargues hores, revelant la seva identitat després de veure que en efecte Jack era un autèntic malvat. Quan Llucifer li va dir que venia a portar-li per fer-li pagar pels seus pecats, Jack li va demanar que beguessin junts una ronda més, com a última voluntat. El diable va concedir, però en anar a pagar cap dels dos tenia diners, així que Jack va reptar a Llucifer a convertir-se en una moneda per demostrar els seus poders. Satanàs ho va fer, però en lloc de pagar amb la moneda, Jack la va ficar a la butxaca, on portava un crucifix de plata. Incapaç de sortir d'allí el diable va ordenar al granger que li deixés lliure, però Jack va respondre que no ho faria tret que prometés tornar a l'infern per no molestar durant un any.
Transcorregut aquest temps, el diable va aparèixer de nou a casa de Jack per portar-li a l'inframundo, però de nou Jack va demanar un últim desig, en aquest cas, que l'amo de les tenebres agafés una poma situada dalt d'un arbre per així tenir un últim menjar abans del seu turment etern. Llucifer va accedir, però quan es trobava enfilat a l'arbre, Jack va tallar una creu en el seu tronc perquè no pogués escapar. En aquesta ocasió va demanar no ser molestat en deu anys, a més d'una altra condició: que mai pogués el diable reclamar la seva ànima per l'inframundo. Satanàs va accedir i Jack es va veure lliure de la seva amenaça.El seu destí no va ser millor: després de morir (molt abans de transcorreguts aquests deu anys pactats), Jack es va afanyar a anar al cel, però va ser detingut a les portes de Sant Pere, li el pas doncs no podien acceptar per la seva mala vida passada, sent enviat a l'infern. Per a la seva desgràcia allà tampoc podien acceptar a causa del tracte que havia realitzat amb el diable, qui de pas el va expulsar del seu regne i, despitat, li va llançar a Jack unes brases ardents, les quals el granger va atrapar amb un nap buit, mentre burleta agraïa la improvisada llanterna que així obtenir. Condemnat a passejar pels camins, caminar sense més llum que la ja esmentada llanterna en el seu etern vagar entre els regnes del bé i del mal. Amb el pas del temps Jack l'Garrepa va ser conegut com Jack el de la Llanterna o "Jack of the Lantern», nom que es va abreujar a definitiu «Jack O'Lantern». Aquesta és la raó d'usar naps (i més tard carabasses, en imitar amb el seu color la resplendor de les brases infernals) per il·luminar el camí als difunts en Halloween, i també el motiu de decorar les cases amb aquestes figures horribles (per evitar que Jack cridés a la porta de les cases i proposar Dolços o entremaliadures).
