EL RUBIUS

Avui vos vull parlar de el Rubius es un Youtuber molt conegut este any, s'ha convertit en un dels fenòmens editorials de l'any. En només cinc setmanes, aquest jove de 24 anys ha aconseguit vendre 34.000 exemplars del llibre Troll. No és escriptor, ni famós, ni presentador de televisió. Simple i senzillament es dedica a fer el que més li agrada: jugar a videojocs i guanyar-se la vida amb això.
Gràcies al seu canal de YouTube, El Rubius té uns ingressos estimats a l'any de més de 2,5 milions d'euros encara que ell no ho a volgut dir.
En aquest canal es dedica a provar i comentar jocs, mostrar la seva casa i les seves mascotes o trollear. És a dir, fastidiar  gent per xats en línia. I només amb això ha aconseguit arribar a més de set milions de subscriptors i els seus vídeos han estat reproduïts més de 750 milions de vegades en un any. 
I jugant amb Mangel (el seu company de pis i amic), sempre ens rèiem de collonades dels jocs i vaig pensar que si ens feia gràcia, li podia fer gràcia a la gent ", relata Draw my life. 
A dia d'avui és el principal youtuber d'Espanya i un dels primers del món. "Molts us penseu que vivim una vida de vaixells i putes, però la veritat és que no. Som gent molt normal que seguim amb els nostres hobbies i preocupacions de sempre ", comenta. 
 La veritat es que jo, soc una fan de el Rubius m'agrada molt , sempre que puc estic mirant vídeos de ell , com jugue a jocs. Un dels meus favorits son quan jugue a   beyond two souls, el gta, chatroulette, minecraft , els retos , el simulador de cabra extrema , etc.
El seu nom real és Rubén Doblas Gundersen i actualment té més de 8 milions de subscriptors. La seva mare és de Noruega, com va esmentar per Twitter. Té una germana petita de més o menys 3 anys.
Un dels últims, 50 coses sobre mi, supera ja els cinc milions de reproduccions en una setmana (quatre milions, en tres dies), el doble que la mitjana d'audiència d'un Sàlvame deluxe. «Està sent una bogeria. Veig cerebritis joves que han tingut el seu moment i igual han acabat sota un pont quan ha passat la seva fama, però crec que el fenomen de Youtube encara donarà per a cinc anys més », explica a aquest diari.Explica que va descobrir Youtube el 2006, amb la plataforma acabada d'estrenar. «Em vaig ficar perquè tenien vídeos de jocs que anaven a treure i vaig veure que hi havia gent que penjava esquetxos, tot molt amateur. Jo vaig començar a pujar escenes de jocs als que jugava al 2011 ». I els promocionava a Meristation, en ForoCoches i en altres webs, on encara el recorden amb afecte «spameando amb losvídeos».
El seu ha estat l'audiovisual des de sempre. Va estudiar tècniques d'imatge durant el batxillerat a Noruega i després, ja a Espanya, va fer un curs d'animació 3D en una escola madrilenya, Arteneo. Encara corre per la xarxa un canal, Rubius FX, amb els seus treballs i el seu curt de graduació, Down and up, sobre un nen que descobreix la bellesa, i els motius per seguir en el món, quan es va a suïcidar. «Em van posar un 10. M'encantava l'animació, crear i fer». Però no han estat les proves de fums i textures les que l'han portat a la fama. Des que va començar amb el canal de ElRubiusOMG no arriba als 400 vídeos penjats, una quantitat inferior a la d'altres YouTubers coneguts, com Vegeta777, el segon de la llista a Espanya, que ha publicat 1.750, o WillyRex, que supera els 2.100. «El boom va venir el novembre del 2011, amb Skyrim. Vaig pujar un vídeo a Youtube comentant el joc i va tenir molt èxit perquè hi havia un error molt graciós i el van començar a passar. Fins al cap d'uns mesos no vaig veure que es podia cobrar per això, i llavors vaig començar a pujar més vídeos i d'altres temes », explica.
Vos contaré un poc de com va el joc de Chatroulette:
Chatroulette, un sistema de xat amb càmeres de vídeo que s'usava per lligar sense donar noms i del qual ja gairebé ningú es recordava, ha estat un filó per a El Rubius. Els seus vídeos criticant el que fa la gent amb la que connecta de manera aleatòria són un gènere propi. I és que si cal definir el seu estil, oblidin tot el conegut o políticament correcte. Ell l'anomena «trolear», com els usuaris d'Internet aficionats a ficar-se amb altres en els fòrums de les webs, els trolls. «Va agradar molt per com ho vaig editar, amb molts talls, amb música ... Crec que tinc tants seguidors per com edito», afirma.

Ganyotes, postures exagerades, comentaris com el gamberro de la classe, bromes molt privades d'adolescents, icones de còmic en pantalla, paraulotes i molt poc sentit del ridícul conformen un estil particular en el qual suren diversos personatges que ja són part de la seva marca: els seus dos gats, el seu company de pis, els seus peluixos, el pa de pipes, les hamburgueses, les pizzes, el mòbil i les consoles de videojocs. «M'agrada Youtube perquè tinc llibertat total per fer el que vull, sense censura. He intentat ràdio, tele amb Andreu Buenafuente ... La tele és un món diferent, superfake, on no podia ser jo ... No em sentia a gust », explica amb el seu habitual estil entretallat.
 Políticament Incorrecte

  Doblàs és conscient que els seus vídeos no agraden a tothom. «Una amiga em va explicar que a la universitat una professora em va posar com a exemple de masclista i mal parlat, i em va començar a cridar de tot. Però en els meus vídeos tot és amb ironia, i la meva gent ho sap. Hi ha molt d'humor negre. El que passa és que el públic està molt acostumat a la censura », sosté. «També a Eminem el van portar a judici per dir coses fortes».

Youtube l'ha obligat a retirar, o almenys a modificar, alguna producció davant les queixes. «Si som més conservadors a Espanya? Avancem, però es nota una mica de retard en certes coses. En altres països ens porten anys d'avantatge ». La seva educació noruega li dóna una altra perspectiva. «Allà els debats, per exemple, són més civilitzats, més tranquils. En moltes coses si em sento més noruec. Tenir dues cultures abans ho veia com un problema, però crec que m'ha ajudat a veure les coses d'una altra manera. Encara allà no agradarien meus vídeos. Això segur ».

Vos vaig a pasar uns links dels millors videos , dels que a mi mes m'agraden:
 https://www.youtube.com/watch?v=2So1Doks_p4
https://www.youtube.com/watch?v=YuCUQ5xDH0o
https://www.youtube.com/channel/UCXazgXDIYyWH-yXLAkcrFxw
https://www.youtube.com/channel/UCXazgXDIYyWH-yXLAkcrFxw
https://www.youtube.com/channel/UCXazgXDIYyWH-yXLAkcrFxw

Doncs  amb açò us deixi , espere que us haja agradat , fins la pròxima!

L'albufera de València

Avui us parlaré un poc sobre L'Albufera de València.
Primer vos diré que es bo que ploga en eixes zones per que ha alleujat l'escassetat d'oxigen i l'excés de nutrients en algunes zones de l'aiguamoll a causa de la falta de renovació de l'aigua.L'edil ha indicat que si continua l'aportació d'aigua uns dies, la perellonà podrà realitzar sense problemes abans de la plantació d'una nova collita d'arròs. Doncs continue , L'albufera és el llac més gran d'Espanya i una de les zones humides més importants de la península ibèrica.  Les seves riques aigües han servit tradicionalment d'aliment a pescadors i cultivadors d'arròs, donant origen a una suculenta gastronomia.Quan vas a l'Albufera és donar un passeig en barca contemplant les tonalitats  vermelloses i daurades de la posta de sol sobre les aigües.

COM APLEGAR  
Si el que vols és visitar el Parc Natural de l'Albufera, la millor manera és anar amb autobús de línia de la companyia Herca. Des de València, el primer autobús surt des de l'Av. Germanies 34 (cantonada del C / Sueca) a 5 minuts de l'Estació del Nord (Estació de Trens). També pots agafar l'autobús a les parades de la Plaça de Cánovas (Marqués del Túria) i en l'Oceanogràfic.
La parada per visitar l'Albufera és la de l'embarcador del Palmar. Per tornar a València podràs agafar el mateix autobús en el mateix lloc que vas baixar.


El seu origen significa,  segons el seu origen àrab al-buhayra, el marecito o el petit mar. En alguns poemes àrabs se li denomina Espill del Sol, terme que ja dóna una idea aproximada de la bellesa i el romanticisme que caracteritza aquest paratge. En el 1986 es va anomenar Parc Natural.
El seu valor per al medi ambient és summament important, ja que en ella habiten espècies en perill d'extinció, com el fartet i el samaruc.
  
FAUNA I FLORA  

 Destaquen de la fauna de l'Albufera espècies de peixos com el fartet, el samaruc, l'anguila, la llissa o el llobarro. No obstant això, el Parc Natural de l'Albufera és conegut per la seua riquesa d'espècies d'aus, entre les quals destaquen l'ànec colorit, la cullera comuna, la garsa, el xatrac comú, el xatrac becllarg, la cigonya blanca i la gavina.

Entre la flora, es distingeixen: les dunes litorals (campaneta de mar, programa de duna, aladern, llentiscle), els saladars, el bosc mediterrani (pi blanc, llentiscle, ginebre, coscoll, murta, farigola, argelaga, romaní, margalló) i les zones de canyes.

CLIMA 
 El clima de l'Albufera és mediterrani, el que implica que es tracta d'un clima suau i humit. La temperatura mitjana de la zona és d'aproximada 18ºC, i les precipitacions, de 454 mm a l'any, encara que solen concentrar a la tardor.

EL ROCK

Avui vos vaig a parlar un poc del rock. Es un genere musical sortit en Estats Units , es molt popular ara en la actualitat des de el seu origen fins ara.
La seua forma originaria coneguda com el rock and Roll va sorgir amb la combinació de dos generes: el country i l rhythm and blues. Musicalment, el rock s'ha centrat en la guitarra elèctrica, normalment como part de un grup de rock amb un  cantant, baix, bateria i, algunes voltes , instruments de teclat como el òrgan i el piano.
A finals de la dècada de 1960, referida como la "era dorada" o el període del "Rock clàssic", van sorgir distints subgèneres distintius del rock, híbrids como el blues rock, folk rock, country rock i el jazz rock fusió, molts dels quals  contribueixin al desenvolupament del rock psicodèlic.I el subgènere major, divers i longevitat que es el heavy metal, que es centra en el volum, el poder i la velocitat. En la segona mitat de els anys 1970, el punk intensifica i reaccione contra algunes de estes tendències per a produir una música crua i energètica. Des de aleshores  han aparegut uns altres subgèneres de fusió como el pop punk, rap rock i nu metal, així  como intents conscients de recordar l'historia del rock, incloguen la restauració de principis del nou mil·lenni del garatge rock, el post-punk i el synth pop.

Un dels meus favorits es el grup de Nirvana , que són aquestos:









LA HISTORIA DEL ROCK

"En els anys 60, va sorgir al Regne Unit un nou vessant del rock que va desembocar en un altre estil musical: el Pop, de la mà Dels Beatles, que irrompien en l'escena musical en 1962, col·locant de moda a més del pop el seu característic tall de pèl. El mateix any naixien The Rolling Stones, que representaven la visió britànica del rock americà que van fer de la provocació la seua bandera. Els van seguir bandes com The Kinks, Animals o The Who, continuadors del mateix estil que els seus antecessors. En la mateixa època, als Estats Units es produïx una gran eclosió de grups que aporten nova visions i nous girs al clàssic Rock & Roll. Grups com The Doors, cantants com Janis Joplin i Jimmy Hendrix, es convertixen en tot un mite. Velvet Underground, la banda de Lou Reed, o Pink Floyd, King Crimson, Jethro Tull van desenrotllar un rock més avantguardista i experimental. A finals dels 60, apareix el grup que serà l'origen del "heavy metal", Led Zepellin"
Ací  us deixe uns pocs:

ROCK METAL

L'heavy metall --en espanyol traduït literalment com «metal pesado»-- o simplement metall, és un gènere musical que va nàixer a mitjan anys seixanta i principis dels setanta al Regne Unit i als Estats Units, els orígens del qual provenen del blues rock, hard rock i del rock psicodèlic. Es caracteritza principalment per les seues guitarres fortes i distorsionades, ritmes emfàtics, els sons del davall i la bateria són més denses d'allò més habitual i per veus generalment agudes.
Amb l'arribada dels huitanta van començar a aparèixer els primers subgèneres del metall; per un costat el glam metall que va liderar les vendes i les llistes musicals dels principals mercats i per l'altre el metall extrem que provenia de l'escena underground. D'este últim va sorgir amb una àmplia popularitat el thrash metall liderada per Metallica, Megadeth, Slayer i Anthrax. No obstant això en la dècada posterior el dit èxit comercial va decaure davant de l'auge de nous sons alternatius, principalment pel grunge.Actualment hi ha una infinitat de subgèneres, cada un amb característiques específiques i amb influències d'altres estils com la música clàssica, música industrial, funk i el rap per exemple, que han ampliat la definició de metall. Al seu torn la seua popularitat s'ha incrementat durant els últims anys principalment a Europa, Estats Units, Llatinoamèrica i Japó.